SOFERIR, [SOFFERIR] v. a.

Sofrir, tolerar, suportar.

V. soferre, sofrir.

"... mas pregaven nos e clamaven nos que volguessem sofferir lurs pregaries..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 293

"Qui cuida viure longament aparell se de soferir mal en vellea e mal en jovent."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra es forçat que hom ha de soferir treballs e congoxes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLVI

"De gran dolor / sofferis l improperi
Plena d aquell / qui ns ha portada pau
D aterna mort / per esser deffensora..."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria